Pi
|
Pi |
|
HistòriaLa història de Pi ja està documentada, redactada i il·lustrada. Només falta que es publiqui. Aquí no donarem cap dada inèdita del treball fet a l'espera de l'edició del llibre. Mentrestant, us donarem algunes dades complementàries que tenen un cert interès. * * * Abans de res, el que s'ha de tenir clar és que no és el mateix, històricament parlant, el substantiu "cerdà" que "ceretà". Els cerdans són els hereus de la Cerdanya postromana i els ceretans són els habitants de la població ibèrica anterior a la romanització. * * * A banda dels enllaços on podeu veure la relació de càrrecs reials catalans i comtals cerdans que us exposem a la columna de la dreta de la pantalla us volem oferir també relacions de càrrecs titulats a la Cerdanya com poden ser:
El 24 de maig de 1294 es va signar un document pel qual s'ordenà el territori i es posà pau entre els habitants de la nova Vila reial de Bellver i els germans Rippa, senyors del vilar de Pi. En un dels apartats del document fa referència a unes creus marcades en roca que marcarien la frontera entre Pi i Bellver. Aquí us en mostrem algunes. "...Scilicet quantum includitur a parte Orientis per viam qua itur recto modo de Pulcrovisu ad villare de Nephel et de dicto villari itur et ascenditur superius recto modo asopla subtus paudium de Richart et inde uadit et ascendit usque ad rupem cruce signatum et in quo facta cruce pro termino qui est iuxta matam nemoris vocatam de Ramestrany et intrat in eadem et inde descendendo dicta uia seu terminus transit a cortale den Perer et in plana seu puiada de Seraxo et inde ascendit tota serra ad quandam rupem in capite serre possitum cruce signatum et in quo facta crux propter terminum et inde descendit ad uiam ibidem de prope existentem qua venitur ad dicta nemora et per quam regreditur que vadit et ducit euntes recto modo ad Quartariu et dicitur via de Quartariu..." 
  
 
La Vila de Puigcerdà va obtenir el dret de tenir escrivania pública (notaria) l'any 1264. La Vila de Puigcerdà era citada a les Corts Catalanes des de l'any 1344. El dret primitiu predemocràtic de la Insaculació va ser establerta a la Vila de Puigcerdà l'any 1500. El rei Carles I atorga el títol de vila a Llívia el 1528. El castell de Llívia fou volat i les seves muralles enderrocades pel rei de França Lluís XI el 1479. El material militar i les pedres anaren a reforçar el castell de Puigcerdà. El castell de Bellver va explotar a causa de la caiguda d'un llamp al polvorí el 1665. El campanar de Puigcerdà va tocar les hores des de 1541 i els quarts des de 1572. Les muralles de Puigcerdà foren aixecades a partir de l'any 1181 i definitivament enderrocades l'any 1865. Les pedres es van vendre a qui les volia comprar. Les muralles, torres i valls de Bellver foren construïdes a partir de 1267. El càrrec de veguer va ser mantingut a l'Alta Cerdanya des del 1659 fins a la Revolució Francesa. Ho foren durant 5 generacions de la família Sicart que vivien a cal Mateu de Santa Llogaia. L'any 1868 fou enderrocada la torre del campanar del convent dels Predicadors. El ferro necessari pels murs i castells era subministrat per les fargues més properes. Puigcerdà es servia de Talltorta. La vall de Ribes de Queralbs. I les fargues de Bellver i Martinet servien a la Batllia i al Baridà. Els pobles de Nerellà (del llatí Nerinianus) i Cerinyà (del llatí Ceringa) van passar a ser coneguts amb els noms de Santa Eugènia i Santa Magdalena, als voltants del segle XIV.
Descatllar |
Reis carolingis Reis de la Corona Lloctinents o Virreis Comtes de la Cerdanya Vescomtes de la Cerdanya Vescomtes d'Urtx Comtes de Foix Vescomtes de Castellbò Bisbes d'Urgell Corts Generals Catalanes Arxiu Comarcal de la Cerdanya 
|
|
|
