Rutes que passen pel terme de Pi

Ruta de Cavalls del Vent

Està aprovada pel Parc Natural del Cadí-Moixeró i creua la forest de de Pi per sota mateix de les parets del Cadí. El tram que ens afecta és el que va del Refugi dels Cortals de l'Ingla al de Prat d'Aguiló. Entra a la vall de Pi per damunt de del Coll de Prat Sobirà, continua per sota dels Talabards cap el sector dels Galliners i dels Terrers, perd una mica d'alçada per evitar el Roc del Llamp i d'aquí ja es dirigeix cap a la forest de Santa Eugènia de Nerellà per damunt del Roc de Querdarenes.

GR 150

El sender de gran recorregut número 150 passa per les proximitats de la muntanya de Pi, concretament en el seu tram número 6, que és el que va d'Estana a Bellver. Des de Montellà arriba a Santa Eugènia de Nerellà per la carretera asfaltada que travessa la Vall de Ridolaina. Des de Santa Eugènia ascendeix fins a Olià i des d'aquí passa cap a Pi i travensant-lo es dirigeix cap a Talló, punt on s'intercepta amb el GR 107, Camí dels Bons Homes, procedent de la Vall de l'Ingla.

GR 150.1

És una variant del GR 150. En aquest cas, el traçat d'aquest sender transcorre per la carena de la Serra del Cadí. El tram número 2 va del coll del Pendís al Pas dels Gosolans. Concretament entra a la forest de Pi per sota els estreps rocallosos de la serra dels Talabards, creua el collet de la Muga i continua per sota de l'esmentada serra fins assolir el pas del Coll de Tancalaporta dirigint-se cap a l'oest fins entrar a la Muntanya de Santa Eugènia.

Gran Volta a la Cerdanya

A la segona etapa (Alp - Martinet) de la modalitat Runner passa pel poble de Pi.

Oberta a tothom

   Aquesta és una vall que en el seu començament, quan sortim del poble de Pi, se'ns presenta bastant oberta i assolellada però a poc a poc es va tancant fins a fer-se gairebé engorjada i estreta per a tornar a fer-se, finalment, oberta i plena d'espais quan s'arriba als peus del Cadí.

Arreu hi trobareu camins de ferradura així com corriols per a resseguir tota la vall. Trobareu llocs idílics i llocs ferestecs. Fonts, bordes, orris... us portaran a descobrir un paisatge cerdà molt protegit. En gaudireu.

Al formar part parcialment del Parc Natural del Cadí-Moixeró trobareu que en arribar a l'Agre heu de deixar el vehicle motoritzat. És a partir de llavors que hi trobareu el que cerqueu. Poseu-hi tots els sentits.

“Ara és el temps d'estimar pels camins, a la vora del riu on l'herba és més blana i acollidora i a l'ombra dels vells arbres, a les fonts mig perdudes, allí on el bosc és més íntim...”
Miquel Martí i Pol, escriptor (1929-2003)

Aprofitem-la

   La muntanya és un valor per si mateixa. A part de tot el que ens dóna també hem de ser conscients de tot el que podem fer per a que continuï en el mateix estat. Hem de ser conscients que hem de deixar la muntanya en millor estat de com l'hem trobat. Si veiem flors que ens agraden podem fer fotografies però mai collir-les. Si veiem animals no hem de molestar-los, i encara que no els veiem, tampoc hem de fer soroll innecessari. El sentit comú dicta les fronteres. Gaudiu senzillament de l'entorn.

“La meitat de la bellesa depèn del paisatge, l’altre meitat de qui el contempla.”
Lin Yutang, filòsof (1895-1976)

Respectem-la

   "La Cerdanya és una de les comarques més belles, més fines de Catalunya. És una gran cassola, estructurada sobre el curs del Segre, amb la graciosa particularitat de caure lleugerament, suaument, de llevant a ponent, en pla inclinat. No és una gran vall enfonsada, sinó una vall reclinada. Envoltada d’altes muntanyes que voregen els tres mil metres la Cerdanya no deprimeix, com tants de llocs pirinencs; produeix, al contrari, una sensació d’amplària, d’elevació, de lluminositat, de llibertat. Els seus cels són esplèndids, el seu aire és fi, els seus paisatges tenen una tendresa entranyable. (...)

A la Cerdanya, les panoràmiques són extremament belles, però els detalls les igualen i a vegades les superen; són incomparables. Des de qualsevol indret de la perifèria de la vall –mentre sigui una mica alt- la comarca sorgeix amb tota la seva radiant i lluminosa esplendor, així com des de qualsevol indret de la vall apareix l’amfiteatre muntanyós que la tanca i que forma tres colors superposats: la neu rosada dels alts pics; el verd negrós dels avets i dels pins de la muntanya mitjana i el verd més clar, brunyit, alegre, pacífic, dels prats, dels pollancres, dels verns, dels àlbers. La composició d’aquests tres colors crea un paisatge d’un ordre perfecte, d’una gran elegància."
Josep Pla, escriptor (1891-1981)

Amb aquesta introducció esperem que us enlaireu ben amunt per apreciar en la seva totalitat la bellesa de les vistes des dels seus cims. I si no és així, sempre podreu gaudir de la pau i el silenci d'aquesta vall, amb els seus aromes peculiars segons quina sigui l'estació de l'any que la visitem.