La Vall de Pi és una de les entrades, pel nord, al parc natural del Cadí-Moixeró. Això cal complementar-ho amb algunes normes pròpies del sentit comú.

Normes de comportament

• Un dels objectius de declaració de parc natural és el de proporcionar refugi a la flora i la fauna.

• Si veieu flors i plantes boniques, admireu-les sense arrencar-les. Respecteu els arbres.

• Si trobeu algun animal, no el molesteu ni el captureu. Gaudiu-ne amb l’observació.

• Si aneu amb cotxe o moto no es pot circular fora de les carreteres i pistes obertes al trànsit.

• Cal que fiqueu les deixalles en bosses i que les dipositeu en els contenidors dels pobles o, en alguns casos, dels refugis.

• Els diferents cartells senyalitzadors tenen la funció d’informació i ajuda al visitant. Cal no malmetre’ls.

• Els refugis us ofereixen la possibilitat de trobar aixoplucs. No els feu malbé. Compartiu el seu espai.

• Per pernoctar dins el parc caldrà fer-ho dins les àrees ja senyalitzades, sempre amb permís del propietari o de l’Ajuntament.

• Està totalment prohibit encendre foc fora de llocs especialment preparats.

• No embruteu les fonts ni els rius, ni feu servir sabons o detergents.

• Cal evitar l’ús d’instruments musicals o de qualsevol altre tipus que trenquin l’harmonia de l’entorn.

• Els guardes tenen l’obligació de vetllar per la conservació de la zona. Es convenient seguir les seves instruccions i en cas de qualsevol problema o dificultat adreceu-vos-hi.

Decàleg de l'excursionista

Informa't del temps.
Els canvis sobtats de temps a la muntanya són freqüents: la tempesta, la boira, la neu i la calamarsa poden fer que la situació canviï de passar-s'ho bé a passar-s'ho malament.

Porta sempre l'equip i el material suficients.
Tingues en compte que la roba, el calçat i l'alimentació siguin els adequats per a l’activitat.

Tria recorreguts que s’adaptin a les teves possibilitats.
Informa’t abans de sortir de les seves etapes i possibilitats d’abandonament. Porta sempre amb tu un mapa de la zona.

La farmaciola ha de formar part de la motxilla.
Una simple esgarrinxada pot amargar-te l’excursió.

Mesura les teves forces i la teva capacitat.
Mai no et sobrevaloris. Entrena’t també durant la setmana.

Adapta’t a les possibilitats del més dèbil.
Cada excursionista és responsable d’ell mateix i dels seus companys. Sigues solidari.

Evita sortir sol.
Deixa dit on vas i quan penses tornar als teus familiars, amics, refugi, etc. No canviïs l’itinerari sobre la marxa.

A la muntanya, saber renunciar a temps és una victòria.
“El cim de la muntanya és a la vall.”

En cas d’accident.
Conserva la calma, no et precipitis i demana ajuda (apunta’t els telèfons d’emergència i rescats).

Recorda:
A la muntanya, la manca de previsió, la ignorància, la inseguretat i la imprudència poden tenir conseqüències fatals.

Quina ha de ser la nostra actitud quan ens trobem amb el bestiar a la muntanya?

Quan passegem per la muntanya, quan anem per un camí rural o fins i tot quan anem per una carretera, ens podem trobar amb situacions on no sabem què fer. És molt important conèixer quin és el comportament del bestiar i respectar l’entorn on viuen, perquè sols així sabrem com hem d’actuar i podrem gaudir de l’observació d’aquests majestuosos animals que durant els mesos d’estiu viuen a la muntanya i ens ajuden a conservar-la.

A continuació us donem una sèrie de recomanacions que cal tenir en compte:

1. Anem amb vehicle i trobem bestiar que va per la carretera o camí:
  1.1. Si va en el mateix sentit que nosaltres procurarem:
    • No espantar-lo sobtadament (ni crits, ni xiulets, ni clàxons, ni accelerades brusques).
    • Tenir una mica de paciència. El bestiar s’anirà apartant i el podrem avançar.
  1.2. Si el bestiar ve cap a nosaltres:
    • Ens posarem al centre o a la vora del camí i el deixarem passar (si cal, és millor parar el vehicle).

* Recordeu que mai no s’ha d’intentar canviar el sentit de la marxa dels animals. Ells saben on van i per què.

2. Quan ens trobem amb el bestiar a les pletes i els amorriadors:
  • Hem de procurar no espantar-lo amb moviments bruscos, crits, etc.
  • És molt preferible no acostar-s’hi gaire.
  • Mai no s’han de portar bosses de plàstic a les mans i molt menys si són blaves (les confonen amb els sacs de sal).

3. Quan ens trobem amb el bestiar a les fonts i els abeuradors:
  • Si el bestiar ja hi és, esperarem que begui i després ell sol ja marxarà.
  • Si nosaltres som a la font i arriben animals, és millor apartar-se i deixar que beguin, sobretot quan vénen corrents (tenen molta set).
  • És aconsellable no deixar fruites, verdures, begudes, etc. dins els cóms.

4. Què s’ha de fer si trobem un animal mort?:
  • Cal saber de quina espècie és (boví, equí, oví...).
  • Si les condicions higièniques ho permeten, ens hi acostarem prudentment i intentarem saber si es tracta d’un animal adult o d’una cria, si és possible saber-ne el sexe, etc.
  • Si és una vaca, l’animal porta una identificació a les orelles (cròtal de plàstic de color taronja) on hi ha un codi de barres amb 14 dígits. És interessant apuntar-ne o memoritzar-ne els 4 números més grans.
  • Prendre punts de referència per saber on es troba el cadàver (camins, fonts, pins morts, distàncies, etc.). Si es pot, cal deixar algun senyal que ajudi a trobar el lloc.
  • Cal comunicar el fet de la trobada al poble o la masia més propera o qualsevol altre ramader o agent rural que trobem pel camí.
  • No agafeu mai l’esquella d’un animal mort.

5. Cal fer un ús correcte de les tanques metàl•liques i electrificades. Deixeu-les tal i com les heu trobat. Per prevenció, no toqueu cap fil (pot estar electrificat).

6. No doneu menjar al bestiar i molt menys si té gust salat (llaunes de conserva, etc.).

7. És millor no portar gos, i si es porta, hauria d’anar lligat. Els gossos que viuen a la ciutat no estan acostumats a anar per la muntanya.

8. No heu de tocar els sacs de sal de les cabanes ni pretendre donar sal a les vaques. Ja hi ha un ramader que ho fa.

9. Malgrat que és una de les coses que més ens agrada fet, no s’han de tocar els animals i menys les cries petites, ja que, per defensar-les, les seves mares ens poden atacar. No hem d’oblidar interpreten la nostra presència com un perill.

Informació extreta de l'antiga pàgina web oficial de l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya